ESCOLA NOVA

Història de l'escola nova
Abans del S. XIX l'estudi de la infància havia estat purament mèdic, només es satisfeien les necessitats bàsiques, ja que els infants havien d'aconseguir arribar a l'edat adulta sent persones fortes per així poder fer front als oficis més durs i pesats. Fins al s. XVII predominava l'escola eclesiàstica, on s'adoctrinaven als infants amb idees antigues. Solament en feia ús de l'educació una minoria de la societat (la societat adinerada). A partir del s. XX sorgeixen noves teories i idees que consideren l'etapa de l'educació infantil com una etapa educable, on es planteja l'educació com eina per potenciar el desenvolupament integral de les persones al llarg del seu cicle vital. El moviment de la nova escola s'inicia per la necessitat de substituir la pedagogia tradicional i posar els fonaments pel desenvolupament dels moviments de caràcter progressista i crítics de la renovació pedagògica. Molts pensadors es van impulsar per canviar aquest mètode tan estricte i plantejaven l'escolarització de tots els infants, independentment de la seva situació econòmica. La història de l'Escola Nova sorgeix en finalitzar la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Aquest moviment és el producte de diferents circumstàncies històriques i transformacions polítiques, socials, ideològiques i econòmiques. La importància per crear ciutadans passava a impulsar noves polítiques educatives i es va dur a terme en període d'anteguerres en àmbit mundial, concedint l'educació com a un instrument de pau.
EDUCAR quiere decir sacar de dentro, no meter de fuera, no somos cubos vacíos que hay que llenar, somos FUEGO que hay que encender
Maria Montessori La pedagogia de Maria Montessori és activa, individualitzada i lliure, la qual parteix de l’educació dels sentits, de la importància de l’ambient i la llibertat dels infants. Dóna importància al paper del mestre/a, a la importància dels materials didàctics, al joc i el foment de l’autonomia de l’infant. A més a més, aposta per crear un ambient de treball i de llibertat per als infants, en el qual resulti plaent habitar i estar. Cal dir que cada objecte estava organitzat en el seu racó adient per així ser fàcil d’abastar. També creà unes fitxes d’autocontrol que li permetia fer el seguiment individualitzat de cada infant per tal de fer la intervenció educativa més autònoma. El seu mètode educatiu es basa en dos principis fonamentals: l’ús d’un entrenament sensorial específic en les fases precoç del desenvolupament i la no interferència amb la llibertat i l’autonomia expressiva del nen. Aquest mètode es caracteritza per una redundància en la independència, la llibertat dins d’uns límits i el respecte per l’evolució psicològica, social, física i natural de l’infant.
Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle per el desenvolupament
Ovide Decroly
Ovide Decroly afirma que l’ensenyament ha de ser individualitzat i ha de partir de l’interès de l'infant, d’aquesta manera afirma que naixerà la necessitat i curiositat de moure’s per ell mateix i a aprendre allò que li crida l’atenció. A partir de la globalització, es crea un mètode denominat centre d’interès el qual facilita al mestre/a i a l’alumne/a un conjunt de continguts que s’agrupen segons el tema central, escollit segons els interessos de l'infant, tant físics, com psíquics, a través del joc i de diferents propostes educatives. Aquest està relacionat a la formació didàctica, a les necessitats evolutives dels infants i les característiques del grup.
La escuela ha de ser para el niño, no el niño para la escuela
Célestin Freinet Célestin Freinet crea el mètode natural, en què permet a l’infant lliurement experimentar, descobrir i explorar l’ambient que l’envolta per així estimular les seves capacitats. Parteix que els coneixements no es donen a partir de la raó sinó a través de l’acció, l’experiència i l’exercici, el que ell denomina tempteig experimental. També dóna molta importància a la realització de tallers dedicats als treballs manuals (agrícoles, teixits, cuina, construcció, feines domèstiques. etc.) i a l’activitat evolucionada, socialitzada i intel·lectualitzada relacionada amb la creació, els coneixements i la documentació, la creació artística i la comunicació escrita. I per últim, destaca la realització de projectes.
Si un niño no puede aprender de la forma en que enseñamos, quizás deberiamos enseñar en la forma en que aprendemos
Germanes Agazzi Conegudes pel mètode Agazzi, basat en l’espontaneïtat i l’experiència dels nens i nenes. Proporciona una educació basada amb la vida quotidiana a la comunitat.  Una de les característiques més rellevants d’aquestes pedagogues és utilitzar estris casolans econòmics, naturals i de rebuig, a causa de l’origen pobre dels infants que atenia. Volien aconseguir, de manera espontània, la motivació dels infants. Es treballaven processos mentals com la classificació i l’ordre a través del llenguatge, la motricitat i la cooperació infantil. D’altra banda, creuen en una total llibertat a l’aula baix un model de treball individual on els alumnes més grans ajuden als més petits. També potenciaven les arts musicals i plàstiques per poder fomentar l’experiència, la investigació i la creativitat dels infants. La manera de treballar de l’educador és mitjançant l’observació sistemàtica i individualitzada.
Se debe hacer llegar al alma infantil las primeras sensaciones de una vida basada en el orden siempre y en todas partes, fruto de tolerancia, de generosidad y sobre todo de respeto recíproco
Alexander Neill És un dels grans referents de l’educació antiautoritària. Per Neill, l’educació s’orientava cap al desenvolupament d’infants lliures i autoregulats on donava molta importància a l’amor, la llibertat d’expressió, la creativitat, els espais naturals i el joc. S’absté dels càstigs i de qualsevol conducta agressiva, on no fomentava la violència. Crea l’escola Summerhill amb la finalitat de formar persones felices i satisfetes, treballant amb alegria per així aconseguir la felicitat de tots aquells nens/es que compartien hàbitat.
El mal maestro es aquel que ha olvidado su infancia y que por lo tanto está totalmente fuera del contacto con los niños

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

ACTIVITATS DE CIÈNCIA PER ANAR EN FAMÍLIA

NIU DE CIÈNCIA DEL MUSEU BLAU, BARCELONA Parc del Fòrum Plaza Leonardo da Vinci, 4-5 08019 · Barcelona Tel.: 932 566 002 En aquest ra...