AMBIENTS D'APRENENTATGE

AMBIENTS D'APRENENTATGE

Els ambients d’aprenentatge són una proposta pedagògica molt atractiva, ja que permeten una gran autonomia als infants en la presa de decisions del seu aprenentatge i alhora permeten un ric context d’interaccions socials. Si pensem en una aula, però, segurament ens vindrà al cap una filera de taules i cadires disposades davant d’una pissarra. Una aula tancada amb un/a mestre/a que ocupa l’espai central, una aula que ha quedat inamovible des dels anys 90. Va ser necessari, doncs, repensar aquesta estructura i oferir espais més permeables a la descoberta i el coneixement. A finals de segle XIX i principis de segle XX va sorgir el moviment conegut com a escola nova, un moviment pedagògic centrat en els interessos i necessitats dels infants. L'Escola Nova és un moviment pedagògic que sorgeix a finals del S. XIX, que pretén promoure un canvi en la manera d’ensenyar impulsant un aprenentatge actiu envers l'Escola Tradicional, així com renovant els seus principis. Es caracteritza per la seva crítica envers el formalisme, a la competitivitat, al mètode memorístic i a la figura passiva de l’alumne (rebutjant els seus interessos).Neix gràcies a la ideologia il·lustrada de finals del S. XVIII, els quals els precursors van ser J.J. Rousseau, J.H. Pestalozzi i F. Fröbel. Constituí alhora una superació de l’ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal. El pas de l’Escola Tradicional a l’Escola Nova es va dur a terme modificant molts aspectes. El més rellevant és l’atenció al currículum, gràcies als nous materials (manipuladors) permet que l’infant vagi treballant amb els recursos que atenen al seu procés d’aprenentatge. L’observació dels/les mestres dona pas a una atenció individualitzada i personalitzada, a través del desenvolupament de projectes reals que sorgeixen totalment dels interessos que van manifestant els alumnes. S’utilitza l’educació pràctica, vital, participativa, col·laborativa, democràtica, activa i motivadora. En aquests projectes el treball és espontani, els quals es fan amb més o menys infants, segons el nombre de nens i nenes interessats per unes tasques concretes. Per tant, en aquest moviment, es dóna molta importància a l’alumne, materialitzant i promovent les seves potencialitats, els seus drets a conviure i aprendre en un espai que respongui les seves necessitats individuals. Per tant, el que planteja aquest nou model, és una reforma social, on l’ensenyament sigui obligatori i aprovi la integració i inclusió de tots i cadascun dels ciutadans de la nostra societat.https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Nova#cite_note-:0-1 Maria Montessori, (Chiaravalle, Ancona, Italia, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, Holanda, 6 de maig de 1952) fou una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana. https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Montessori) va ser una de les impulsores d’aquest moviment i la seva filosofia es centrava a oferir espais organitzats. El mètode Montessori es caracteritza per oferir un ambient preparat: endreçat, estètic i simple on tot el material està pensat per al desenvolupament dels infants. Aquest ambient preparat fa que sigui l’infant el que decideixi en què vol centrar la seva atenció. És molt important que la concentració no sigui interrompuda i que la llibertat es desenvolupi dins d’uns límits clars. L’ambient està a l’alçada dels infants, amb prestatgeries baixes i taules i cadires de diferents mides; és segur, sense perills i relaxat. L’aula està dividida per àrees temàtiques on els infants poden accedir lliurement. Cada infant decideix quin material vol utilitzar, l’agafa de la prestatgeria i el torna quan ja ha acabat. El paper de l’adult dins d’aquesta filosofia és el d’un observador i guia, ajuda i estimula a l’infant i li permet pensar i actuar per si mateix. Dewey va ser un altre autor important de l’escola nova amb la seva teoria “d’aprendre fent”. Aquest autor es conegut per a molts com el pare de l’educació renovada. Per Dewey era fonamental el respecte per la llibertat i la individualitat dels infants: “Libertad significa, esencialmente, el papel que el pensamiento -que es personal- desempeña en el estudio, significa iniciativa intelectual, independencia de observación, invención juiciosa, previsión de resultados y habilidad de adaptación a ellos” (John Dewey). Fröebel considerava que l'aula havia de ser un ambient d'aprenentatge que possibilités el desenvolupament afectiu i intel·lectual de l'infant, utilitzant el joc com la base del mètode educatiu. Altres autors com ara Decroly i les germanes Agazzy van propiciar també l’aparició de metodologies com ara els racons i els tallers que a la vegada seran els antecessors dels ambients d’aprenentatge, una estratègia que va més enllà de la reconversió i ús dels espais. Els ambients d’aprenentatge ofereixen aquesta nova organització de l’espai, el temps i els recursos que permet ampliar les oportunitats d’experimentació, d’investigació, de joc i de relació. Els principis que regeixen un ambient d’aprenentatge són els següents:

Planteja l’organització dels espais i materials com a principal estratègia didàctica

Utilitza el joc com a recurs didàctic

Potencia les relacions interpersonals

L’infant construeix el seu propi aprenentatge

Afavoreix la motivació dels infants

L’adult té el rol de guia i mediador en el procés d’aprenentatge

És mitjançant el joc que els infants aprenen, l’exploració lliure en la primera infància afavoreix l’aprenentatge futur en ciències i matemàtiques. Des del naixement els infants estan aprenent conceptes i habilitats matemàtiques i científiques amb l’observació, la solució de problemes, l’experimentació, la correspondència un a un, el número, la forma, la consciència espacial i temporal, etc. És molt idoni per tant, apropar als infants a aquests conceptes i fer-lo d’una manera lliure, el que potenciarà la construcció del seu propi aprenentatge. L'ambient d'aprenentatge també es pot entendre com l'escenari on existeixen i es desenvolupen condicions favorables d'aprenentatge (Duarte, 2003). Un espai i un temps en moviment, on els participants desenvolupen capacitats, competències, habilitats i valors. En aquests espais, es generen oportunitats perquè els individus s’empoderin de sabers, experiències i eines que els permeten ser més assertius en les accions que desenvolupen durant la vida (SED, 2012).